Registre 2. Allò que veig cada dia i que no sempre miro

En aquesta segona exploració del meu entorn proper, he tornat a observar els camps després de les inundacions. Ara el paisatge es mostra més viu: els animals tornen a aparèixer i les fulles comencen a caure amb l’arribada de la tardor. A través de les fotografies, he volgut recollir aquests canvis i observar com el pas del temps transforma un espai que forma part del meu dia a dia.

En aquest registre també he fotografiat les gallines que sempre són als camps. Com que les veig cada dia, sovint no els dono importància i formen part del paisatge habitual. Curiosament, però, són un dels elements que més criden l’atenció als meus amics quan venen. Això m’ha fet reflexionar sobre com allò que per a mi és quotidià pot resultar especial per a algú altre. De vegades, la familiaritat fa que deixem de mirar amb atenció allò que tenim a prop.

També he inclòs una fotografia de la sortida del sol, perquè just allà on s’acaben els camps comença la platja. M’interessa mostrar aquesta continuïtat entre dos espais que formen part del meu entorn i que, tot i ser diferents, conviuen en un mateix paisatge.

Aquesta exploració m’ha ajudat a entendre que observar no és només mirar, sinó aprendre a descobrir allò que sovint passa desapercebut. He après que canviar la mirada no sempre implica anar a un lloc nou, sinó tornar a mirar el lloc de sempre amb més curiositat i consciència.

Carpeta Drive: https://drive.google.com/drive/folders/19v9BDQVXTs8Kk4u5EeFQPZUbWexQQTO9?usp=sharing

Deixa un comentari